Guerra a les bombes




TRACTAT: Més de 100 paisos firmen la prohibició de l’ús d’explosius de fragmentació Boicot: Els EUS Rússia i la Xina rebutgen l’acord.



Un acord historic. Una fita en el camí del control de les armes convencionals. Representans de més de cent paisos van calibra així la reunió que van mantenir ahir a Oslo per firmar la prohibició de l’us de bombes de fragmentació, les més perilloses per la població civil. Tot i que notables exceosions com els Estads Ubits, Rússia o la Xina van refusar la signatura, la Concenció per a la Ratificació del Tractat Internacional que proibeix aquestes armes va ser interpretada com el compromís més rellevant acordat en l’utima dècada en matèria de lei humanitaria internacional
El pacte, traçat el maig passat a la capital irlandesa, Dublín, prohibirà la producció, ús, emmagatzamatge, comers u trasllat de bombes de fragmentació. Als paisos firmants, no obstan, se’ls permetrà col-laborar en operacions militars amb Estats que rebutgin l`acord, amb l`excepció dels aspectes rela cionats amb l’ús d’aquestes armes. 
Tot i que el rebuig dels majors productors i usuaris de les bombes de fragmentació (els EUA, Rúsia, Xina, India, Pakistan i Israel) suposa un cop a la consiència mundial, els experts mantenen l’esperança que l’estimació d’aquestes armes acabi convencent els paisos que no han firmat l’acort. “A partir d’ara, és improbable que s’usin bombes d’aquets tipus a gran escala”, va felicitar-se Thomas Nash, coordinador internacional de la Coalició Contra les Submunicions (CMC), entitad que agrupa unes 300 ONG.
Norruega, que va começar a liderar la prohibició de les també anomenades bombes de dispersió o clúster, va ser la primera a firmar, seguida de Laos i el Líban, dos dels paisos més durament castigats per aquesta mena d’armes. “La prohíbició de les bombes de fragmentació ha trigat massa Molta gent ha mort o ha perdut braços i cames”, va indicar el primer ministre noruec, Jens Stoltenberg, mentre esperava que el president electe dels EUA, Barak Obama, que va votar en el seu moment contra l’ús d’aquestes armes, acabi afegint-se al Tractat Internacional.
Nens víctimes

L’organització Handicap Internacional xifra al voltant de 100.000 -el 98% civils- les persones mortes o mutilades per l’explosió de bombes de fragmentació. Compostes per un obús o un mísil, poden contenir fins a 650 submunicions que es disparen en un ampli redi i exploten en impactar a terra No obstant, entre un 5% i un 40% de les bombes clúster no exploten en el primer impacte i es transformen en mines antipersona. Rodones, brillants, de colors, les submunicions poden confondre’s fàciment amb racions alimentàries o joguines. És per aquest motiu que el 27% de les víctimes són nens.
El 2007 una persona va resultar víctima d’una bomba de fragmentació cada 90 minuts, és a dir, més de 5.000 víctimes a l’any. Fa una dècada, la frecuencia era una víctima cada 20 minuts. Aquestes bombes van produir 25 morts en la recent guerra a Geòrgia.
Jaume Satorra
A %d blogueros les gusta esto: